El tema de la “Germinació” que va des de 1968 fins 1979 és un intent d’explicar plàsticament l’origen de la vida a través de l’explosió de les formes ovoides com ous que sorgeixen de les esquerdes de la terra, o, fins i tot, ous sols i grans, exponents de la fèrtil sexualitat. Aquest tema queda incorporat, en algunes obres, al tema de l’Opressió, on clarament es pot comprovar en l’obra “La torre de la germinació oprimida”, o la titulada “Per l’esvoranc brollen les gemes”, o la placa mural “L’esclat”. Els elements de la fecundació són també referències simbòliques al tema de la sexualitat i l’opressió, com en la placa mural “La carta agafada i tancada amb una pinça”.

Tal com molt bé deia el crític de l’art Alexandre Cirici Pellicer, en el catàleg de presentació de la meva exposició a la Sala Parés de Barcelona, l’any 1979,: ”Així les relacions de la massa d’aparença freda, del bloc de refractari auster i fosc, que sembla de ferro, amb la proliferació de boles blanques que sembla fer-lo explotar per vessar-se fora, per la clivella, i aixecar un vel arremolinat al seu damunt, és la materialització de la idea de germinació explosiva, de vitalitat que no es deixa cloure, de triomf, encara, de les bombolles febles sobre els blocs de ferro que semblen assumir el paper de l’autoritat; de la vida informe, confusa i barroca, sobre la regulació, rígida i cantelluda.”
Penso que no es podia dir millor i que va copsar amb claredat l’ideari meu d’aquell moment creatiu.