Cap a l’any 1986 es pot datar l’inici d’aquest nou tema, tot i que encara, durant l’any 1998 vaig treballar amb ell intensament. Són peces on els colors clars i el grafisme dominen i realcen les formes. El simbolisme i la lluminositat del Mediterrani són el meu testimoni d’arrelament al territori i a la nostra gent. El llenguatge vol ser clar, alegre i lliure, i, com diu Albert Vallet, autor de l’article aparegut a la revista Revue de la Céramique et du Verre, de l’any 1996, “…ella fa cantar els seus esmalts sota la llum nacrada d’aquesta mar que els egipcis anomenaven la Gran Verda. Un himne a Mediterrània que ella no ha deixat mai d’estimar”. També J. Corredor-Matheos comentant aquestes obres diu:”…contemplar aquestes obres ens permet penetrar en un món ordenat i sensible, que ens asserena”.

Un altre escriptor i crític de l’art Francesc Rodon, va escriure en el catàleg de presentació de la meva exposició a la sala municipal del Museu del Canti de la ciutat d’Argentona, l’any 1995,el següent: “…ha sabut oferir-nos una obra bellíssima que traspassa els estrets límits de la tòpica peça de ceràmica. El seu afany creador ha anat cercant en gran part de les obres sortides de les seves mans tot allò que s’apropa cada vegada més a l’escultura o al monument.”

Amb aquest tema es tornen a trobar els temes recurrents de l’aigua i les onades, i també dels núvols i de l’espai, en les escultures ”Núvol cresta sobre arc”, “La Gran Onada”, “El remolí”, els conjunts de 10 peces titulats “Pluja a Tampico” i “Sol solet”, així com en “La gran verda”, “El forat del temps”, i el “Núvol blanc i llamps blaus”.
La titulada “La força emergent” avui propietat del Casal Carles Sala d’Esquerra Republicana de Catalunya de Premià de Dalt pertany, també, no sols a la temàtica mediterrània sinó també a la temàtica política.
La titulada “Personatge interrogant”, està avui a la col·lecció ceràmica del Museu Benaki d’Atenes (Grècia)

La peça “La cresta de la onada”, propietat del Museu de l’art de la Prefectura de Saga (Japó)
I la recentment instal·lada al Santuari Ecològic del castell de Gallifa, titulada “Plou i fa sol”, en són un bon exemple.
En peces petites, de propostes futures de grans mides, com la petita peça “Delos”, que és un record de la Grècia clàssica, i la petita “Cronos”, són altres possibles futurs exemples.