Penso que no es pot dir de manera més gràfica tal com ho va escriure Josep Corredor-Matheos en el catàleg de la meva exposició al Museu Monjo de Vilassar de Mar, l’any 2005: “El que veiem en la ceràmica d’Elisenda Sala, és una interpretació d’elements de la natura: fulles, branques, troncs, fruits, juntament amb altres que en podem dir artificials,…” Jo el que intento dir amb les meves obres, respecte al tema de la tardor, és un sentiment d’enamorament per la natura i de compenetració, gairebé panteista amb ella, talment com ho sentien els savis de l’Índia. Crec que són formes naturalistes que transcendeixen el seu significat realista, i que, amb la seva representació, espero comunicar el simbolisme del cicle vital de la nostra vida en harmonia amb el de la natura. Tal com va escriure Imma Gimferrer Duran en el catàleg de la meva exposició al Museu de Premià de Dalt, l’any 2006, “…s’ha inspirat en aquells elements més íntims i misteriosos que proporciona la natura, triant d’entre tots ells : nius, teranyines, fulles, branques…”

La naturalesa vegetal i animal sempre m’havia atret ja en algunes obres tant reculades en el temps cap a l’any 1965 en que apareixen escadusserament i entre els anys 1974 al 1977, en que modelava algues, garotes i crestes vegetals dins de petits volums o plaques com “L’areny verdós” o l’escultura titulada “Cactus”, de l’any 1974.

Hi ha dues obres meves que uneixen les meves dues professions: la de Bibliotecari i la de l’Art, i les dues les vaig crear com a homenatge a la meva primera professió que vaig deixar definitivament per dedicar-me plenament a l’altra. Les dues obres les vaig integrar en el tema “Empremtes de Tardor” perquè, en aquell període jo hi estava treballant, i em sentia plena de l’entusiasme creador, tant necessari per crear la pròpia obra. El títol de les dues es “El llibre de la Tardor I” ,avui propietat de la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona i , l’altre, “El llibre de la Tardor II”, avui propietat de la Biblioteca Jaume Perich de l’Ajuntament de Premià de Dalt.