L’enorme capacitat expressiva que té la ceràmica fou el que em va captivar des del primer moment. Vaig intuir que, amb ella, podria dir tot el que el meu cor i la meva ment em suggerien. Ja, des de les primeres passes que vaig fer com alumna, la matèria ceràmica em va atrapar. Tenia, però, uns bons exemples: el meu mestre Josep Llorens i Artigas, creador de formes i esmalts bellíssims, Joan Miró, amb la seva força i originalitat expressives, Peter Voulkos, pare de la ceràmica contemporània americana de la Costa Oest Californiana i també el Californià Antonio Prieto, amb els seus subtils grafismes a la reserva de cera. Tots quatre em varen conduir cap al camí de l’expressió plàstica personal.