Després, mentre seguia buscant nous temes i formes, i ja de tornada de Suècia on vaig passar 10 mesos a l’Escola Universitària de l’Art i el Disseny d’Estocolm, vaig iniciar una altra sèrie d’obres que vaig titular “Ull de Taüll”.

Aquelles obres eren la resposta a una forta emoció sentida al contemplar el magnífic “Pantocràtor” de l’església de Taüll, i el seu ull escrutador, i totes les altres esglésies romàniques que vaig poder visitar al Pirineu Català i al Rosselló, mostres de l’espiritualitat primitiva i religiosa del meu país.

També la ceràmica ibèrica dels Museus d’Ullastret i l’Arqueològic de Barcelona, influïren en els meus interessos estètics d’aquell moment.
Vaig, doncs, iniciar aquest nou període, creant obres de línies senzilles, buscant un traç auster i monocrom on l’element pictòric era el dominant, i el simbolisme místic jugava també un paper decisiu en l’expressió plàstica. Les decoracions monocroms fetes a la reserva de cera denotaven la influència, sols en el seu aspecte tècnic, del ceramista californià Antonio Prieto.

Obres d’aquest període es poden veure en els murals “Criptograma”, actualment al Museu Nacional de Ceràmica Gonzalez Martí de Valencia, de l’any 1963.
El mural “Catalunya” de l’any 1965, propietat de l’Ajuntament de Premià de Dalt.
I el retaule ceràmic “La Creu“ de l’altar de la Capella de les MM. Carmelites Missioneres del barri de Gràcia de Barcelona de l’any 1970. En aquest retaule mural, hi figura a dins del centre dels braços de la Creu, una gran forma buida i negra que jo volia que representés la idea simbòlica de l’eternitat o ull de l’infinit, que segons el Cristianisme representa l’ull de Déu.
En totes aquestes obres es fa evident l’expressió simbòlica i austera contraposada a l’esplendor i sumptuositat barroques, i la tosquedat de la matèria, amb un desig de simplicitat i puresa, contraposades a la fastuositat i la riquesa ostentoses.
Pretenia comunicar, una expressivitat i rudesa, amb tota la força expressiva del que era capaç i al meu parer, denotaven la influència, en aquells moments, de l’obra del ceramista californià Peter Voulkos.