Vaig iniciar, doncs, el meu camí, amb una primera exposició de “Joies de Gres”, que l’amic Miquel Porter em va encoratjar a exhibir al Casino de la Garriga durant la seva Festa Major. Estic parlant de l’any 1960. Eren una col•lecció de joies muntades en plata per un company de l’Escola Massana, Jaume Joan i Arnal, que seguia uns dissenys meus en els que intervenia la ceràmica de gres com a protagonista. Ja, aleshores, jo pretenia allunyar-me de tota ostentació de pompa i riquesa. Buscava un bon gust en el disseny de les formes i en la bellesa austera del color del gres.

El crític d’art, Joan Cortés, deia en una ressenya del setmanari Destino “…Natural es, pues, que se necesite para gustar de su profunda y desusada belleza una disposición espiritual hecha de refinamiento y de instinto novedoso que es, todavía poco común entre nosotros”.– Destino-Barcelona,17 de setembre de 1960